Coca-cola vs Coca-cola Zero

L'aparició de la Coca-cola Zero ens anunciava una nova versió de la beguda sense sucre. De fet així ho posa en la seva composició que podem lleguir a qualsevol llauna. Però, podem saber si és cert?.

En aquesta demostració, donaré algunes idees que ens poden ajudar a desxifrar-ho. Per començar haurem de fer algunes hipòtesis:

• Totes les llaunes de coca-cola, del tipus que siguin, estan formades per la mateixa quantitat d'alumini, més o menys.
• El gas,CO2, present en totes les llaunes és similar, i si no ho és, afecta poc al pes total de la llauna.
• La Coca-cola light i la Coca-cola Zero tenen el mateix contingut de sucre les dues.
• ( 0grams)

Ara, simplement observant una llauna de Coca-cola nornal, veiem que a la composició ens indica que conté 35 grs de sucre per llauna. Això equival a 7 bossetes de sucre per llauna!!!.

Aquest sucre, serà el responsable que la Coca-cola normal, sigui més densa que la Coca-cola Zero.

Segons dades tècniques:

• La densitat de la Coca-cola normal és 1,04 g/cm3 
• La densitat de les Coca-coles light y zero aproximadament 0,99 g/cm3.

Si ho comparem amb la densitat de l'aigua a 4ºC, que és de 1g/cm3, podem predir que la Coca-cola normal, més densa, s'enfonsarà i que les altres dues, menys denses, flotaran.

És així?. Comprovem-ho.

Quimioluminiscència

Podem classificar les reaccions químiques en aquelles que necessiten energia (endotèrmiques) i aquelles que desprenen energia (exotèrmiques). Però no sempre aquesta energia ha de ser en forma de calor. Moltes reaccions s'activen mitjançant la llum i d'altres alliberen energia en forma de llum.
Aquest tipus de reaccions s'anomenen quimioluminiscents.

Algun animals produeixen aquesta quimioluminiscència de manera natural.Un exemple són les cuques de llum.


En l'experiment que podem fer a casa, però amb precaució, que les substàncies que utilitzarem poden ser irritants o corrosives.
Utilitzarem lighsticks, una mena de tubs amb dos components que al trencar el tub interior, els dos components s'uneixen i  produiexen una reacció química. Podeu trobar-los a botigues de festa,tambè en botigues de pesca..

La reacció que te lloc és la seguent:

El tub exterior conté aigua oxigenada i el tub interior difeniloxalat i un colorant fluorescent. Al barrejar les dues substàncies el feniloxalat s'oxida, es forma un peròxid molt inestable que descomposa formant diòxid de carboni. Aquesta descomposició és molt energètica,això excita el colorant, que al desexcitar-se emet energia lumínica.

Aquí teniu un video que he realitzat, si ho voleu fer, recordeu d'anar amb compte, utilitzeu guants.!!

Un Clàssic

Aquest és un clàssic dels experiments domèstics.

Material:

• Ou dur
• Ampolla
• Cerilles

Explicació, l'aire s'escalfa en contacte amb les cerilles o el parer que llancem a dins. Aquest augment de temperatura fa que s'expandeixi i surti pel coll de l'ampolla.

 Al apagar-se la flama, l'aire es refreda ràpidament i es contreu.Això provoca una disminució del volum i per tant es crea un buit a dins que ha de ser ocupat per l'aire exterior, aquest aire no pot entrar degut a la presència de l'ou, aquesta pressió per tant el que farà és xuclar l'ou dins l'ampolla.

Bombolletes inflamables.

Aquí un altre experiment on utilitzarem un catalitzador, en aquest cas farem servir el diòxid de manganés. El diòxid de manganés el podeu trobar dins les piles.

Aquest diòxid de manganés és un dels catalitzadors que permeten descomposar el peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen.

L'experiment que veureu a continuació, utilitzarem:

• Aigua oxigenada (Peròxid d'Hidrogen)
• Pila
• Encenedor
• Fusteta
• Pot

El que primer heu de fer és serrar la pila per la meitat (aneu amb compte!!!). Recolliu una mica de la pols negra que envolta la carcassa interior.

Introduïu en un pot l'aigua oxigenada, llavors afegiu la pols negra. S'observa uns reacció, i si acosteu una fusteta encesa a l'ecuma, veureu que aquesta s'aviva. Això és degut a la presencia de l'oxigen que s'ha després de la reacció.

La química dels colors.

Els àcids i les bases, són substàncies molt presents en el nostre dia a dia.

Una manera d'identificar-los és fent-ne una mesura del PH i comparar-lo amb una escala de referència.

Per poder fer això necessitem un indicador,una substancia que te la propietat de canviar de color segons es trobi en medi àcid o bàsic.

Aquí us ensenyaré com fer una escala de PH cassolana a partir d'un indicador natural, la col lombarda.

El que primer heu de fer és bullir unes fulles de col lombarda, agafar el líquid, que serà de color lilós, i deixar-lo refredar.

Un cop tinguem el nostre indicador, ja podem mesurar el PH de les substàncies que tenim per casa.

En el video que us mostro a continuació, he fet una escala de PH amb, salfumant, suc de llimona, aigua, bicarbonat i amoíanc.

Aneu amb compte amb el productes, que poden ser tòxics!!!!

El motor de foc

El centre de masses, que sovint coincideix amb el centre de gravetat, d'un sistema és el punt on suposem que hi ha concentrada tota la massa del sistema, si un sistema perd massa, aquest punt canvia la seva posició.
De la mateixa manera, si variem  la posció de part de la massa d'un sistema, el centre de masses i de gravetat es mouen.
Quan perdem l'equilibri, estirem un braç per deplaçar el centre de gravetat i no caure per terra.

Avui, farem un petit experiment on veurem com una espelma oscil.la degut a que va perdent massa d'un extrem i d'un altre. Cada vegada que cau una gota, el centre de masses es deplaça i això provoca aquest moviment.

Material:

• Espelma
• Escuradents
• Dos copes
• Encenedor

Primer, preparem l'espelma, fent que els dos costat siguin rodons i tinguin un troç de fil per on encendre.

El segon pas és medir el centre de l'espelma i atravessar-la amb un ecuradents.

Seguidament, la posem a sobre de dos copes, i prenem foc als dos costats.

Aquí teniu el video.

Apagafocs cassolà.

La reacció entre molts àcid i bases presents en la natura, donen com a resultat una sal,aigua i diòxid de carboni. Aquest diòxid de carboni, és més dens que l'oxigen, per tant el que fa és desplaçar-lo i acumular-se ell en les capes més baixes.

En l'experiment d'avui demostrarem l'aparició d'aquest diòxid de carboni, apagant una petita flama, ja que desplaçarà l'oxigen necessari perquè es produeixi la combustió i la flama s'apagarà.

 Evidentment, si teniu un incendi a casa, el primer que heu de fer es trucat als bombers i deixar-vos de jugar a ser químics... però per un petit foc que teniu controlat, això us podria servir.

El que farem serà barrejar àcid acètic (Vinagre) amb bicarbonat sòdic (bicarbonat que tenim a l'armari), 

S'obtindrà una sal, l'acetat de sodi, que quedarà dissolta en l'aigua i tambè obtindrem el diòxid de carboni (CO2).

NaHCO3 + HAc -----> NaAc + CO2 + H2O

Un cop deixi de fer espuma, inclinem el recipient sobre les espelmes, sense deixar caure líquid, i observareu que les espelmes s'apaguen soles.

Material:

• Vinagre
• Bicarbonat
• Una gerra
• espelmes
• encenedor

Aquí us deixo un video cassolà.

I aquest està realitzat per en Manuel, del blog f-q experimentos.

Animeu-vos a provar a casa!!!

El sucre inflamable.

Moltes reaccions químiques necessiten de la presència d'un catalitzador perquè es produiexin de manera més ràpida, o simplement puguin ocorrer.

Què és un catalitzador?

Un catalitzador és una subtància que interacciona amb el sistema, ja sigui tant sols de manera física o de manera química, i que al final de la reacció es recupera.

Aquestes substàncies es troben a la natura,dins el nostre cos,etc..., catalitzen (ajuden,guien..) a molts tipus de reaccions químiques.
Així, si a una reacció li cal molta energia perque s'activi, o es produeixi, podem afegir el catalitzador adequat i ens caldrà gastar molta menys energia o esperar molt menys temps perquè ocorri.

En l'experiment d'avui, el sucre te una temperatura d'ignició( encesa en flames), mes alta que la temperatura de fussió (pas de sòlid a líquid), per això poedm fer caramel a casa, escalfant sucre a la flama, el sucre es fon i tenim un caramel boníssim!.
Ara bé, si afegim unes simples cendres( de la barbacoa,de tabac..) sobre el sucre, aquestes funcionen com a catalitzador i el que faran serà baixar la temperatura de ignició per sota de la de fussió.
Amb menys energia aconseguirem tenir un sucre envoltat de flames.

material:

• terrons de sucre
• pinces
• encenedor
• cendres

Animeu-vos a provar-ho a casa!!!

On és l'euro??

Avui pocs preàmbuls, la situació és la de la imatge.

Us deixo i animo que intenteu explicar-me que està pasant, només penseu que els euros no s'evaporen, així que on està?


intenteu deixar un comentari amb la resposta, en uns dies dono la solució si algú( que segurament serà així), no la dona abans.





Solució:
 Realment, el que pasa es que la operació final no es pot fer, la suma 98+1, és un plantejamnet incorrecte, ja que economicament, els 98€ són el que s'anomena Passiu, i l'euro que te a la mà és l' Actiu, per això no podem sumar actiu i passiu.
 Simplement, el noi te un deute de 98€ euros, ja que n'ha tornat dos.

El faquir

Segurament molts haureu vist a la televisió, al circ, en alguna fira... una actuació d'un faquir.
Un faquir és aquella persona que es menja les bombetes trencades, es posa ganivets pel nas, i s'estira sobre un llit de claus..
Avui us explicaré perquè pot dormir sobre el llit de claus i no acaba amb l'esquena ben foradada com si fos un colador, el tema dels ganivets i menjar vidres millor no ho intenteu.

Recordeu que per mesurar la pressió que fem sobre una superficie utilitzarem aquesta fòrmula:

P=F/S

Això vol dir que si volem disminuir la pressió que fem sobre la nostre esquena, només tenim dues opcions, disminuir la força ( fer règim i baixar molt de pes) o augmentar la superfície de contacte. Això és el que fa el nostre faquir, utilitza un llit amb moltissims claus, la superficie de contacte és molt gran i per tant la pressió que sent la seva esquena esdevé molt petita, per això no és clava els claus.

Aqui us deixo un senzill experiment per fer a casa i comprobar-ho.

Material:

• Dos globus
• xinxetes

veureu que si infleu el globus i l'apreteu contra una sola xinxeta aquest explota molt ràpid, en canvi al fer un llit de xinxetes, podeu apretar el globus a sobre i no explotarà.

faquir.

L'ou de goma

Com podem fer que un ou de gallina fresc es torni de goma?

Aquí us ho intentaré explicar amb un senzill experiment que podeu fer a casa.

Abans us explicaré una mica el fonament químic del que anem a fer.
 En aquest experiment es produiran principalment dues coses, la reacció de la closca de l'ou i la seva desaparicó i la conversió de la mebrana semipermeable de l'ou en una membrana d'apariència gomosa.

L'experiment consisteix en posar un ou fresc dins un recipient amb vinagre i simplement esperar dos o tres dies. Llavors el paseu per sota de l'aigua, el netejeu ben net i ja podeu mirar que ha pasat.

Material:

• Ou fresc
• Vinagre. (blanc o negre)
• Recipient de vidre

Experiment (homemade)

Que ha pasat realment?

El contacte de la closca de l'ou, formada per carbonat de calci, reacciona amb el vinagre (àcid acètic)

la reacció de l'àcid amb el carbonat produeix el CO2, són les bombolletes que veiem, i altres ions que queden disolts en l'aigua.

CaCO₃+ 2 H^+____> Ca⁺²+CO₂+ H₂O

Tambè veurem que l'ou s'ha fet mes gran.

Això és degut a que la membrana semipermeable (aquella mena de tela que envolta la closca), deixa pasar l'aigua amb l'àcid disolt ja que la concentració de sals a l'interior de l'ou és major que a fora, això s'anomena ósmosi.

I finalment. Perquè la membrana ara sembla goma?

Aquí el que ocorre és la desnaturalització de les proteines, això pasa també quan fem un ou ferrat, en l'ou ferrat aquest procés ocorre degut a la temperatura, en canvi en el nostre experiment ocorre degut al canvi de PH, ja que ens entra àcid a dins.

Us animo a provar-ho!!!