Les imatges que giren.

El fenomen de la refracció es dona quan la llum atravessa dos fluids amb naturalessa diferent, per exemple, aire-aigua, la llum canvia la seva velocitat i desvia la seva trajectoria.
En les lents convergents es produiex aquest fenomen tambè, en aquest experiment veurem com  les imatges formades per una lent convergent depenen de la distància de la lent a l'objecte, així les imatges formades quedaran girades en sentit vertical o sentit horitzontal.

La nostra lent cassolana serà un pot ple d'aigua, utilitzarem un dibuix amb colors per veure les diferents imatges que es formen quan apropem la lent.

Si observeu, la primera imatge queda girada en sentit horitzontal, (fixeu-vos en l'extrem del triangle).
En acostar més el pot, ara la imatge queda girada en sentit vertical, (fixeu-vos que el color vermell i blau s'intercanvia).

Els colors de la posta de sol.

Les postes de sol més espectaculars són aquelles en que es veuen els colors ataronjats a l'horitzó.
 Però perquè veiem aquests colors?

La llum blanca és una barreja de tots els colors, però les gotes d'aigua presents a l'atmosfera funcionen com a filtre i tant sols deixen pasar uns determinats colors,la gama de vermells, taronjes,grocs...

Això ho podem aconseguir fer a casa, fent pasar una llum blanca d'una llanterna a través d'un got amb aigua on s'hi ha barrejat un xic de llet, aquesta llet funciona igual que les gotes d'aigua de l'atmosfera.


Material:

• Vas d'aigua
• Llet
• llanterna

Aquí teniu un video que he trobat per internet. Properament posare un grabat per mi.

El té com a indicador.

Un altre indicador àcid-base que tenim a la natura és el té negre. En experiments anteriors havia utilitzat la col lombarda. En aquest cas, el té negre, es torna de color més clar en presència d'un àcid,  en l'experiment serà el citric, present en el suc de llimona, i es trona de color més fosc en presència d'una base, he utilitzat bicarbonat sòdic.

Aquí teniu un video, on Manuel, de f-q experimentos, també fa aquesta experiència.




 i un altre video realitzat per mi.

Detector de gassos

Moltes reaccions químiques produeixen gas, si es realitzen en un recipient obert, a menys que els gas tingui color, aquest no es detecta.

En l'experiment que us proposo, detectarem el gas produit en una reacció entre vinagre i petxines.
Les petxines, estan formades per carbonat de calci, i el vinagre per àcid acètic, la seva reacció dona com a resultat el diòxid de carboni, un gas. Aquest serà el que detectarem amb l'experiment.

Material:

• Vinagre
• Petxines
• Globus
• Ampolla petita

La reacció anirà desprenet un gas que ens anirà inflant el globus.

1,2,3... Explosió!!!

Segur que si aneu a l'armari de les coses de neteja de casa, trobareu moltes ampolles, i seguramnet no estan ordenades seguint cap lògica. Haurieu de saber que molts productes que tenim a casa poden reacionar entre ells, desprenent gassos, moltes vegades tòxics.

Un exemple és el que us ensenyaré en el video, hi han multitud d'aquests videos per la red. Simplement barrejant salfumant (HCl) i paper d'alumini (paper Albal) podem crear una reacció que ens dona clorur d'alumini i es desprén hidrogen en forma de gas.

Si ho encapsulem dins d'una ampolla, aquesta reacció exotèrmica, produeix una gran pressió dins el recipient i explota.

( No feu l'experiment a l'interior de casa, sense la supervisió d'un adult i prenent precaucions, (ulleres, guants..)

Transvassament de líquids.

Una senzilla forma de transvassar els líquids d'un recipient  a un altre és utilitzar la inmiscibilitat i la diferent densitat dels líquids.
En aquest experiment, veurem una forma senzilla de tranvassar aigua d'un recipient a un altre on hi ha oli.

 En l'experiència, l'aigua s'ha tenyit amb colorant blau per poder observar millor el fenomen. Tambè s'ha de tenir en compte que el líquid amb menor densitat, en aquest cas l'oli, s'ha de posar abaix i el líquid més dens a sobre.

Material:

• Dos copes iguals
• Oli
• Aigua
• Una carta

Aquí teniu el video.

Explosió de colors.

Un altre experiment relacionat amb la tensió superficial de de l'aigua.

 En aquest utilitzarem la llet, formada en gran part per aigua, i uns colorants.

El fonament físic de l'experiment, és el mateix que s'explica en l'experiment anterior. http://efectedoppler.blogspot.com.es/2013/01/corre-pebre-corre.html

Per realitzar aquest el material necessari és:

• Llet
• Sabó
• Colorants alimentaris ( els podeu trobar a la secció de reposteria dels grans supermercats)

Aquí teniu el resultat.

Pèndol Dibuixant

Experiment de física sobre la vibració realitzat amb un péndol.

Necesiteu:

• Pintura
• Corda
• Ampolla
• Paper

El pèndol, el que dibuixa són les anomenades curves de Lissajous o curves de Bowditch.

Són el resultat de la superposició de dos moviments harmònics simples en direccions perpendiculars.

Aquí teniu un enllaç on hi ha més informació i podeu provar-ho.

http://fisica.udea.edu.co/~mpaez/lissajous/Fig2p.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Curva_de_Lissajous

El video amb l'experiment.

Altres videos que trobareu per internet.

Convertir el whisky en aigua!!

Aquí teniu un video on converteixo el whisky en aigua.





Evidentment que hi ha truc.

 En el video, és produeix una reacció red-ox. En aquest tipus de reaccions,unes substàncies s'oxiden i les atres és redueixen. Moltes susbtàncies, canvien el seu color depenent de l'estat (reduït o oxidat) en que és trobin.

En el seguent video us mostro el" maquing off", el que realment passa en el primer video.
El iode, color marró, és reduiex a iodur, color transparent.
L'àcid ascorbic, present en la vitamina C, és la que s'oxida a àcid dehidroascorbic.


No és màgia, simplement és química!!!

El globus que no explota.

Les menbranes elàstiques no tenen una tensió uniforme. A prop dels extrems la tensió és menor que en el centre.
 Un experiment molt fàcil de fer i poder-ho comprovar és el seguent:

Materials:

• Globus
• Agulla

Inserteu l'agulla pel costat del nus, i procureu treure-la per l'extrem oposat. Si ho feu bé, el globus no explotarà.

Mentos i Coca-cola.

La Coca-cola, conté un gas (CO2) dissolt. A mesura que la tenim en un recipient obert, aquest gas va formant les bombolles que veiem que surten cap a la superficie.

Però si posem algun agent exterior que pugui formar totes les bombolles de cop, aquestes sortiran formant una gran quantitat d'escuma.

El mite diu, que els caramels Mentos, reaccionen amb la Coca-cola i produeixen aquest gas. Això és cert en part, l'única reacció que es produiex és de caràcter físic, no químic.

Segurament, la superficie dels caramels, que te uns orificis molt petits, és de la mida justa perquè és produiexin totes les bombolles de cop, així que la superficie és un centre de bombolleig.

Però, això també ho aconseguim amb altres substàncies. En el video ho podreu comprovar.

 Així que, arribo a la conclusió, que de reacció química entre la Cola i els Mentos, res de res!

Coca-cola vs Coca-cola Zero

L'aparició de la Coca-cola Zero ens anunciava una nova versió de la beguda sense sucre. De fet així ho posa en la seva composició que podem lleguir a qualsevol llauna. Però, podem saber si és cert?.

En aquesta demostració, donaré algunes idees que ens poden ajudar a desxifrar-ho. Per començar haurem de fer algunes hipòtesis:

• Totes les llaunes de coca-cola, del tipus que siguin, estan formades per la mateixa quantitat d'alumini, més o menys.
• El gas,CO2, present en totes les llaunes és similar, i si no ho és, afecta poc al pes total de la llauna.
• La Coca-cola light i la Coca-cola Zero tenen el mateix contingut de sucre les dues.
• ( 0grams)

Ara, simplement observant una llauna de Coca-cola nornal, veiem que a la composició ens indica que conté 35 grs de sucre per llauna. Això equival a 7 bossetes de sucre per llauna!!!.

Aquest sucre, serà el responsable que la Coca-cola normal, sigui més densa que la Coca-cola Zero.

Segons dades tècniques:

• La densitat de la Coca-cola normal és 1,04 g/cm3 
• La densitat de les Coca-coles light y zero aproximadament 0,99 g/cm3.

Si ho comparem amb la densitat de l'aigua a 4ºC, que és de 1g/cm3, podem predir que la Coca-cola normal, més densa, s'enfonsarà i que les altres dues, menys denses, flotaran.

És així?. Comprovem-ho.

Quimioluminiscència

Podem classificar les reaccions químiques en aquelles que necessiten energia (endotèrmiques) i aquelles que desprenen energia (exotèrmiques). Però no sempre aquesta energia ha de ser en forma de calor. Moltes reaccions s'activen mitjançant la llum i d'altres alliberen energia en forma de llum.
Aquest tipus de reaccions s'anomenen quimioluminiscents.

Algun animals produeixen aquesta quimioluminiscència de manera natural.Un exemple són les cuques de llum.


En l'experiment que podem fer a casa, però amb precaució, que les substàncies que utilitzarem poden ser irritants o corrosives.
Utilitzarem lighsticks, una mena de tubs amb dos components que al trencar el tub interior, els dos components s'uneixen i  produiexen una reacció química. Podeu trobar-los a botigues de festa,tambè en botigues de pesca..

La reacció que te lloc és la seguent:

El tub exterior conté aigua oxigenada i el tub interior difeniloxalat i un colorant fluorescent. Al barrejar les dues substàncies el feniloxalat s'oxida, es forma un peròxid molt inestable que descomposa formant diòxid de carboni. Aquesta descomposició és molt energètica,això excita el colorant, que al desexcitar-se emet energia lumínica.

Aquí teniu un video que he realitzat, si ho voleu fer, recordeu d'anar amb compte, utilitzeu guants.!!

Un Clàssic

Aquest és un clàssic dels experiments domèstics.

Material:

• Ou dur
• Ampolla
• Cerilles

Explicació, l'aire s'escalfa en contacte amb les cerilles o el parer que llancem a dins. Aquest augment de temperatura fa que s'expandeixi i surti pel coll de l'ampolla.

 Al apagar-se la flama, l'aire es refreda ràpidament i es contreu.Això provoca una disminució del volum i per tant es crea un buit a dins que ha de ser ocupat per l'aire exterior, aquest aire no pot entrar degut a la presència de l'ou, aquesta pressió per tant el que farà és xuclar l'ou dins l'ampolla.

Bombolletes inflamables.

Aquí un altre experiment on utilitzarem un catalitzador, en aquest cas farem servir el diòxid de manganés. El diòxid de manganés el podeu trobar dins les piles.

Aquest diòxid de manganés és un dels catalitzadors que permeten descomposar el peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen.

L'experiment que veureu a continuació, utilitzarem:

• Aigua oxigenada (Peròxid d'Hidrogen)
• Pila
• Encenedor
• Fusteta
• Pot

El que primer heu de fer és serrar la pila per la meitat (aneu amb compte!!!). Recolliu una mica de la pols negra que envolta la carcassa interior.

Introduïu en un pot l'aigua oxigenada, llavors afegiu la pols negra. S'observa uns reacció, i si acosteu una fusteta encesa a l'ecuma, veureu que aquesta s'aviva. Això és degut a la presencia de l'oxigen que s'ha després de la reacció.

La química dels colors.

Els àcids i les bases, són substàncies molt presents en el nostre dia a dia.

Una manera d'identificar-los és fent-ne una mesura del PH i comparar-lo amb una escala de referència.

Per poder fer això necessitem un indicador,una substancia que te la propietat de canviar de color segons es trobi en medi àcid o bàsic.

Aquí us ensenyaré com fer una escala de PH cassolana a partir d'un indicador natural, la col lombarda.

El que primer heu de fer és bullir unes fulles de col lombarda, agafar el líquid, que serà de color lilós, i deixar-lo refredar.

Un cop tinguem el nostre indicador, ja podem mesurar el PH de les substàncies que tenim per casa.

En el video que us mostro a continuació, he fet una escala de PH amb, salfumant, suc de llimona, aigua, bicarbonat i amoíanc.

Aneu amb compte amb el productes, que poden ser tòxics!!!!

El motor de foc

El centre de masses, que sovint coincideix amb el centre de gravetat, d'un sistema és el punt on suposem que hi ha concentrada tota la massa del sistema, si un sistema perd massa, aquest punt canvia la seva posició.
De la mateixa manera, si variem  la posció de part de la massa d'un sistema, el centre de masses i de gravetat es mouen.
Quan perdem l'equilibri, estirem un braç per deplaçar el centre de gravetat i no caure per terra.

Avui, farem un petit experiment on veurem com una espelma oscil.la degut a que va perdent massa d'un extrem i d'un altre. Cada vegada que cau una gota, el centre de masses es deplaça i això provoca aquest moviment.

Material:

• Espelma
• Escuradents
• Dos copes
• Encenedor

Primer, preparem l'espelma, fent que els dos costat siguin rodons i tinguin un troç de fil per on encendre.

El segon pas és medir el centre de l'espelma i atravessar-la amb un ecuradents.

Seguidament, la posem a sobre de dos copes, i prenem foc als dos costats.

Aquí teniu el video.

Apagafocs cassolà.

La reacció entre molts àcid i bases presents en la natura, donen com a resultat una sal,aigua i diòxid de carboni. Aquest diòxid de carboni, és més dens que l'oxigen, per tant el que fa és desplaçar-lo i acumular-se ell en les capes més baixes.

En l'experiment d'avui demostrarem l'aparició d'aquest diòxid de carboni, apagant una petita flama, ja que desplaçarà l'oxigen necessari perquè es produeixi la combustió i la flama s'apagarà.

 Evidentment, si teniu un incendi a casa, el primer que heu de fer es trucat als bombers i deixar-vos de jugar a ser químics... però per un petit foc que teniu controlat, això us podria servir.

El que farem serà barrejar àcid acètic (Vinagre) amb bicarbonat sòdic (bicarbonat que tenim a l'armari), 

S'obtindrà una sal, l'acetat de sodi, que quedarà dissolta en l'aigua i tambè obtindrem el diòxid de carboni (CO2).

NaHCO3 + HAc -----> NaAc + CO2 + H2O

Un cop deixi de fer espuma, inclinem el recipient sobre les espelmes, sense deixar caure líquid, i observareu que les espelmes s'apaguen soles.

Material:

• Vinagre
• Bicarbonat
• Una gerra
• espelmes
• encenedor

Aquí us deixo un video cassolà.

I aquest està realitzat per en Manuel, del blog f-q experimentos.

Animeu-vos a provar a casa!!!

El sucre inflamable.

Moltes reaccions químiques necessiten de la presència d'un catalitzador perquè es produiexin de manera més ràpida, o simplement puguin ocorrer.

Què és un catalitzador?

Un catalitzador és una subtància que interacciona amb el sistema, ja sigui tant sols de manera física o de manera química, i que al final de la reacció es recupera.

Aquestes substàncies es troben a la natura,dins el nostre cos,etc..., catalitzen (ajuden,guien..) a molts tipus de reaccions químiques.
Així, si a una reacció li cal molta energia perque s'activi, o es produeixi, podem afegir el catalitzador adequat i ens caldrà gastar molta menys energia o esperar molt menys temps perquè ocorri.

En l'experiment d'avui, el sucre te una temperatura d'ignició( encesa en flames), mes alta que la temperatura de fussió (pas de sòlid a líquid), per això poedm fer caramel a casa, escalfant sucre a la flama, el sucre es fon i tenim un caramel boníssim!.
Ara bé, si afegim unes simples cendres( de la barbacoa,de tabac..) sobre el sucre, aquestes funcionen com a catalitzador i el que faran serà baixar la temperatura de ignició per sota de la de fussió.
Amb menys energia aconseguirem tenir un sucre envoltat de flames.

material:

• terrons de sucre
• pinces
• encenedor
• cendres

Animeu-vos a provar-ho a casa!!!

On és l'euro??

Avui pocs preàmbuls, la situació és la de la imatge.

Us deixo i animo que intenteu explicar-me que està pasant, només penseu que els euros no s'evaporen, així que on està?


intenteu deixar un comentari amb la resposta, en uns dies dono la solució si algú( que segurament serà així), no la dona abans.





Solució:
 Realment, el que pasa es que la operació final no es pot fer, la suma 98+1, és un plantejamnet incorrecte, ja que economicament, els 98€ són el que s'anomena Passiu, i l'euro que te a la mà és l' Actiu, per això no podem sumar actiu i passiu.
 Simplement, el noi te un deute de 98€ euros, ja que n'ha tornat dos.

El faquir

Segurament molts haureu vist a la televisió, al circ, en alguna fira... una actuació d'un faquir.
Un faquir és aquella persona que es menja les bombetes trencades, es posa ganivets pel nas, i s'estira sobre un llit de claus..
Avui us explicaré perquè pot dormir sobre el llit de claus i no acaba amb l'esquena ben foradada com si fos un colador, el tema dels ganivets i menjar vidres millor no ho intenteu.

Recordeu que per mesurar la pressió que fem sobre una superficie utilitzarem aquesta fòrmula:

P=F/S

Això vol dir que si volem disminuir la pressió que fem sobre la nostre esquena, només tenim dues opcions, disminuir la força ( fer règim i baixar molt de pes) o augmentar la superfície de contacte. Això és el que fa el nostre faquir, utilitza un llit amb moltissims claus, la superficie de contacte és molt gran i per tant la pressió que sent la seva esquena esdevé molt petita, per això no és clava els claus.

Aqui us deixo un senzill experiment per fer a casa i comprobar-ho.

Material:

• Dos globus
• xinxetes

veureu que si infleu el globus i l'apreteu contra una sola xinxeta aquest explota molt ràpid, en canvi al fer un llit de xinxetes, podeu apretar el globus a sobre i no explotarà.

faquir.

L'ou de goma

Com podem fer que un ou de gallina fresc es torni de goma?

Aquí us ho intentaré explicar amb un senzill experiment que podeu fer a casa.

Abans us explicaré una mica el fonament químic del que anem a fer.
 En aquest experiment es produiran principalment dues coses, la reacció de la closca de l'ou i la seva desaparicó i la conversió de la mebrana semipermeable de l'ou en una membrana d'apariència gomosa.

L'experiment consisteix en posar un ou fresc dins un recipient amb vinagre i simplement esperar dos o tres dies. Llavors el paseu per sota de l'aigua, el netejeu ben net i ja podeu mirar que ha pasat.

Material:

• Ou fresc
• Vinagre. (blanc o negre)
• Recipient de vidre

Experiment (homemade)

Que ha pasat realment?

El contacte de la closca de l'ou, formada per carbonat de calci, reacciona amb el vinagre (àcid acètic)

la reacció de l'àcid amb el carbonat produeix el CO2, són les bombolletes que veiem, i altres ions que queden disolts en l'aigua.

CaCO₃+ 2 H^+____> Ca⁺²+CO₂+ H₂O

Tambè veurem que l'ou s'ha fet mes gran.

Això és degut a que la membrana semipermeable (aquella mena de tela que envolta la closca), deixa pasar l'aigua amb l'àcid disolt ja que la concentració de sals a l'interior de l'ou és major que a fora, això s'anomena ósmosi.

I finalment. Perquè la membrana ara sembla goma?

Aquí el que ocorre és la desnaturalització de les proteines, això pasa també quan fem un ou ferrat, en l'ou ferrat aquest procés ocorre degut a la temperatura, en canvi en el nostre experiment ocorre degut al canvi de PH, ja que ens entra àcid a dins.

Us animo a provar-ho!!!

El Gat d'Schrödinger

A petició d'un amic i professor de Llengua i literatura catalana.

No serà fàcil, aviso!

El gat d'Schrödinger, segurament molts n'haureu sentit a parlar en la sèrie The Big Bang Theory, (sèrie 100% recomanable, per cert), és una paradoxa formulada l'any 1937 pel físic austriac Erwin Alexander Schrödinger després de mantenir correspondència amb un tal Albert Einstein.

Pels que no coneixeu la sèrie, us poso en situació. Sheldon, un físic teòric, intenta explicar a Penny, una cambrera, si ha d'iniciar o no una relació amb el seu amic Leonard. Penny no està segura si la relació funcionarà o no, i si deixaran de ser amics o no. És aquí on en Sheldon li explica la paradoxa del gat d'Schrödinger.

L'enunciat original, vindria a dir: “ Imagineu un gat dins una caixa fosca, junt a un dispositiu format per una ampolla de vidre que conté un verí mortal, a sobre un martell controlat per un detector de partícules alfa, (si detecta una partícula, el martell cau, trenca l'ampolla i mor el gat). Al costat del detector un àtom radioactiu amb una probabilitat del 50 % d'emetre una partíclua alfa,en una hora.

Aquest experiment ens diu que al cap d'una hora, el gat te el 50% de possibilitats de ser viu o mort.

En Sheldon, físic teòric, està regint-se per les lleis de la mecànica quàntica, en aquest camp el moviment de les partìcules es determina mitjançant una funció matemàtica (funció d'ona) que assigna a cada punt de l'espai i de temps una probabilitat. Per tant la funció d'ona del gat és la suma dels seus estats (estats superposats) combinats al 50%, d'aquí que l'estat del gat sigui: Gat viu i mort a la vegada. Suma de l'estat viu al 50% i del gat mort al 50%.

Penny, te dos estats superposats. (sortir amb Leonard, no sortir amb Leonard).

Ara bé, quan algú interacciona amb el sistema, per exemple: Mira a dins de la caixa, es trenca la superposició dels estats i el sistema es defineix al 100% en un dels seus estats possibles, Gat viu o Gat mort.

Així que fins que la Penny no interaccioni amb el seu sistema, ( Cita amb Leonard), no sabrà quins dels dos estats, relació bona o relació dolenta es manifesta. Així que no li queda mes remei que sortir amb Leonard i descobrir quin estat es manifestarà i com serà la seva futura relació !!

Mecànica quàntica:

http://www.neoteo.com/la-paradoja-del-gato-de-schrodinger

http://ca.wikipedia.org/wiki/Principi_d'incertesa_de_Heisenberg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dualitat_ona-part%C3%ADcula

(Suposo i espero, que algun físic em corregirà algun error)

Fluids No Newtonians.

Segurament haureu vist en algun programa de televisió un experiment on caminen per un líquid de color blanc i no s'enfonsen.

Bé, aquí us explicaré com fer-ho a casa i poder-vos divertir una estona.

Abans deixeu-me que us expliqui aquest comportament.

Els líquids es poden classificar en dos grans grups, Fluids Newtonians i Fluids no Newtonians, els primers són aquells que es comporten seguint les lleis de newton, tenen una viscositat uniforme i constant, exemples són: aigua,gasolina,aire,vi..

Ara bé, hi ha una altra classe de fluids, el anomenats No Newtonians, que no obeiexen aquestes caracteristiques, el seu valor de viscositat varia segons la temperatura i la pressió, per això com més força hi apliquem, més viscós( dur) és tronarà.

Per fer aquest experiment caldrà:

• Un recipient
• Aigua
• Maizena (farina de blat)

(Barregeu una part d'aigua amb dues i mitja de maizena.)

Aquí teniu un video del meu experiment fet a casa, amb l'ajuda d'en Joan, un alumne.

i aquí teniu un altre que també podeu probar de fer.

Corre! pebre, corre!!

Fa uns dies, estava parlant amb una alumna sobre la ciència i els petits experiments cassolans que permetien explicar alguns fenómens, llavors em va dir: “jo només se fer el de la pebre que es separa de l'aigua”.

 Jo no sabia que em volia dir, i parlant-ne,vaig deduïr que es tractava d'un experiment per explicar la tensió superficial de l'aigua.

Aquí el teniu.

Material necessari:

• Aigua
• Un bol
• Pebre
• sabó de vaixelles.

Proveu-ho !!!!!!!

Perquè la pebre marxa de sabó?. L'explicació la trobem en la tensió superficial.

La tensió superficial és una força d'atracció entre les molècules d'un líquid amb les que l'envolten, això produiex com una mena de membrana superfical.

 El sabó, un tensioactiu ( no explicaré aquí el funcionament) el que fa és trencar aquestes unions separant les molècules d'aigua cap als extrems del bol, i la pebre, que flota com si fos un vaixell, s'envà també cap als costats del bol arrossegada per l'aigua..

Mireu aquí com utilitza el sabater, la tensió superficial, per desplaçar-se sobre l'aigua.!!!

Miscibles/ Inmiscibles.

Per què quan us acabeu una amanida, al fons del plat barrejat amb l'oli hi queda la sal?

Per què no pasa això amb l'aigua?

Per què ara a l'hivern, quan la mare us prepara un caldo, hi trobeu surant les gotes d'oli?

Bé, tot això només em serveix per donar pas al experiment que us vull proposar avui.

Deixeu-me abans que us intenti explicar que vol dir miscible i inmiscible.

Dues substàncies són miscibles entre si, quan formen una mescla homogènia, (aquella en que no es poden veure els dos components a simple vista). Un exemple clar és l'aigua de mar,sabem que hi han salts disoltes, però no les veiem a simple vista.

Due substàncies inmiscibles, són aquelles que no es poden barrejar, la seva és una mescla heterogènia, el cas mes senzill és l'aigua i l'oli.

Això per què pasa.! Una de les raons, és l'existència de substàncies polars I substàncies No polars. La polaritat és senzilla d'explicar, una molècula polar te dos regions,una amb càrrega negativa I una altra amb càrrega positiva( com si fos un iman). Així doncs, les substàncies polars és disolen amb substàncies polars, I les no polars amb no polars.

L'aigua (H2O), és una molècula polar, en canvi l'oli,no. Aquí tenim la resposta a les preguntes inicals!!

La sal que tenim a casa, (NaCl) és una substància polar, per això la podem barrejar amb aigua I no amb oli.

La gasolina, és una susbtància apolar, per això veiem les grans taques dels petrolers flotant en aigua,i no dissoltes en ella.

Aquí teniu un experiment que podeu fer a casa. Perles de cocacola !!!

Necesiteu:

• Tap de suro
• cocacola
• vas de vidre llarg
• oli de girasol

Poseu el tap amb la cocacola en una cubitera I feu-ne un glaçó, despres deixeu-lo surar sobre l'oli, a mesura que és fon el glaçó, la cocacola caurà en forma de perles.

 (experiment de manuel de f-q experimentos)


Experiment fet per mi!!

Ja sabeu si podriem fer això mateix amb aigua enlloc d'0li??

The Monty Hall Problem

Poseu-vos en situació. Esteu a un concurs televisiu, segurament el presentaria Carlos Sobera (últimament els presenta tots ell!!), heu arribat a la prova final.
 Aquesta consisteix en tres portes tancades on darrea de dues hi ha una cabra i darrera de l'altre un ferrari. El presentador us demana que escolliu una porta i us tocarà el que hi hagi al darrera.
Un cop feta la vostra elecció, en Sobera, que sap que hi ha darrera de les tres portes, us obra una de les restants i us ensenya que hi ha un cabra. Llavors, aixecant les celles com fa ell, us diu:

" Vols canviar de porta, o et quedes amb la teva"?

Així que vosaltres heu escollit una porta que no sabeu que hi ha, a una altra sabeu que hi ha una cabra i a la tercera no sabeu que hi ha.

Què feu?

- Canvieu de porta
- Us quedeu amb la vostra

penseu-hi uns segons..


.

.

.

.

val, per tenir mes opcions de guanyar el premi, haurieu de canviar de porta. Us intentaré explicar el perquè de manera senzilla, hi ha maneres de calcular-ho matemàticament, imagineu que teniu les tres portes, Cabra A, Cabra B i cotxe.
Si heu triat el cotxe, i canvieu perdeu el cotxe.
 Però si heu triat la cabra A i canvieu guanyareu el cotxe, i si heu triat la cabra B i canvieu també guanyeu el cotxe.
Per tant ara les opcions de guanyar són 2/3, quan en la vostra elecció inical eren 1/3.

Doncs ja sabeu, a canviar de porta, això en el cas que vulgueu un ferrari, si us fa més gràcia una cabra, no ho feu.

Aquest problema s'anomena. " The Monty Hall problem" i va ser proposat a un concurs televisiu anomenat:
Let's Make a Deal ( Fem un tracte)

Aquí teniu una aplicació per probar-ho!
Sort!!!

http://www.grand-illusions.com/simulator/montysim.htm

El Cub de Rubik

Una de les meves aficions són els cubs de Rubik, aquí us vull parlar una mica sobre ells.

 El clàssic és el 3x3x3 i va ser inventat per un professor d'arquitectura húngar anomenat Erno Rubik l'any 1974. Existeixen tambè altres variants con el 4x4x4, el 5x5x5, 6x6x6,... i moltes altres.

 Molta gent creu que és incapaç de solucionar-lo, per descomptat que la manera més fàcil és la que molts de vosaltres heu fet de petits:
 Pas 1. Desenganxar les etiquetes
 Pas 2. Enganxar totes les del mateix color a la mateixa cara

 Val, aquesta no és la solució acceptada!. La solució és basa en un seguit d'algoritmes que repetits de manera sistemàtica ens porten a la solució. No els explicaré ja que a internet hi ha milers de tutorials que expliquen la solució pas a pas i de forma senzilla, us animo a perdre una mica el temps i probar-ho.

 Aquí us deixo una foto de la meva col.lecció.

 

 S'organitzen desde fa temps campionats mundials. El récord mundial és un jove australià de 18 anys Feliks Zemdegs, amb un temps de 5,66 segons.
 Aquí teniu el video de quan ho va aconseguir,( i no!!, no és a càmara ràpida)

Gel instantani

La primera entrada del blog serà un petit experiment que podeu fer a casa vostra. Amb una mica de traça i coses que teniu per casa.

 Tractarem d'aconseguir gel calent.
 L'únic que necesitem és:
 - Aigua.
 - Una cassola.
 - Un fogonet-
 - Un recipient de plàtic/vidre.
- Acetat de sodi.
 Se que ara es quan tots penseu.." Acetat de quèee??" val, no us preocupeu, no cal que aneu a la drogueria del poble a comprar acetat de sodi com si fossiu uns frikis, el podeu fer a casa de manera senzilla.

Aneu al rebost, agafeu el vinagre de cuinar de la vostra mare, i el bicarbonat per l'acidesa del vostre pare,molt bé!!. Ja tenim el que ens fa falta.
 Barregem el vinagre amb el bicarbonat, deixem que acabi de fer tota l'espuma i filtrem el que ens quedi amb un paper de filtre pel cafè,també ho podem evaporar al foc, ara ja tenim l'acetat de sodi.

 Aquí teniu un video on es veu l'experiment.( està en anglès, així que podeu practicar-lo també.)

Presentació

Aquest blog només preten ser un lloc on poder mostrar-vos petites coses relacionades amb el món de la ciència.
Petits experiments, problemes matemàtics, curiositats, noticies científiques, coses "frikis"...

Molta gent al sentir les paraules: Física, Química ( Bé aquí la reacció és generalment cantar la cançoneta d'una sèrie anomenada física o química ), Matemàtiques, Tecnologia..els agafen tots els mals del món, així que intentaré aportar-los una altra  visió.