Apagafocs cassolà.

La reacció entre molts àcid i bases presents en la natura, donen com a resultat una sal,aigua i diòxid de carboni. Aquest diòxid de carboni, és més dens que l'oxigen, per tant el que fa és desplaçar-lo i acumular-se ell en les capes més baixes.

En l'experiment d'avui demostrarem l'aparició d'aquest diòxid de carboni, apagant una petita flama, ja que desplaçarà l'oxigen necessari perquè es produeixi la combustió i la flama s'apagarà.

 Evidentment, si teniu un incendi a casa, el primer que heu de fer es trucat als bombers i deixar-vos de jugar a ser químics... però per un petit foc que teniu controlat, això us podria servir.

El que farem serà barrejar àcid acètic (Vinagre) amb bicarbonat sòdic (bicarbonat que tenim a l'armari), 

S'obtindrà una sal, l'acetat de sodi, que quedarà dissolta en l'aigua i tambè obtindrem el diòxid de carboni (CO2).

NaHCO3 + HAc -----> NaAc + CO2 + H2O

Un cop deixi de fer espuma, inclinem el recipient sobre les espelmes, sense deixar caure líquid, i observareu que les espelmes s'apaguen soles.

Material:

• Vinagre
• Bicarbonat
• Una gerra
• espelmes
• encenedor

Aquí us deixo un video cassolà.

I aquest està realitzat per en Manuel, del blog f-q experimentos.

Animeu-vos a provar a casa!!!

El sucre inflamable.

Moltes reaccions químiques necessiten de la presència d'un catalitzador perquè es produiexin de manera més ràpida, o simplement puguin ocorrer.

Què és un catalitzador?

Un catalitzador és una subtància que interacciona amb el sistema, ja sigui tant sols de manera física o de manera química, i que al final de la reacció es recupera.

Aquestes substàncies es troben a la natura,dins el nostre cos,etc..., catalitzen (ajuden,guien..) a molts tipus de reaccions químiques.
Així, si a una reacció li cal molta energia perque s'activi, o es produeixi, podem afegir el catalitzador adequat i ens caldrà gastar molta menys energia o esperar molt menys temps perquè ocorri.

En l'experiment d'avui, el sucre te una temperatura d'ignició( encesa en flames), mes alta que la temperatura de fussió (pas de sòlid a líquid), per això poedm fer caramel a casa, escalfant sucre a la flama, el sucre es fon i tenim un caramel boníssim!.
Ara bé, si afegim unes simples cendres( de la barbacoa,de tabac..) sobre el sucre, aquestes funcionen com a catalitzador i el que faran serà baixar la temperatura de ignició per sota de la de fussió.
Amb menys energia aconseguirem tenir un sucre envoltat de flames.

material:

• terrons de sucre
• pinces
• encenedor
• cendres

Animeu-vos a provar-ho a casa!!!

On és l'euro??

Avui pocs preàmbuls, la situació és la de la imatge.

Us deixo i animo que intenteu explicar-me que està pasant, només penseu que els euros no s'evaporen, així que on està?


intenteu deixar un comentari amb la resposta, en uns dies dono la solució si algú( que segurament serà així), no la dona abans.





Solució:
 Realment, el que pasa es que la operació final no es pot fer, la suma 98+1, és un plantejamnet incorrecte, ja que economicament, els 98€ són el que s'anomena Passiu, i l'euro que te a la mà és l' Actiu, per això no podem sumar actiu i passiu.
 Simplement, el noi te un deute de 98€ euros, ja que n'ha tornat dos.

El faquir

Segurament molts haureu vist a la televisió, al circ, en alguna fira... una actuació d'un faquir.
Un faquir és aquella persona que es menja les bombetes trencades, es posa ganivets pel nas, i s'estira sobre un llit de claus..
Avui us explicaré perquè pot dormir sobre el llit de claus i no acaba amb l'esquena ben foradada com si fos un colador, el tema dels ganivets i menjar vidres millor no ho intenteu.

Recordeu que per mesurar la pressió que fem sobre una superficie utilitzarem aquesta fòrmula:

P=F/S

Això vol dir que si volem disminuir la pressió que fem sobre la nostre esquena, només tenim dues opcions, disminuir la força ( fer règim i baixar molt de pes) o augmentar la superfície de contacte. Això és el que fa el nostre faquir, utilitza un llit amb moltissims claus, la superficie de contacte és molt gran i per tant la pressió que sent la seva esquena esdevé molt petita, per això no és clava els claus.

Aqui us deixo un senzill experiment per fer a casa i comprobar-ho.

Material:

• Dos globus
• xinxetes

veureu que si infleu el globus i l'apreteu contra una sola xinxeta aquest explota molt ràpid, en canvi al fer un llit de xinxetes, podeu apretar el globus a sobre i no explotarà.

faquir.

L'ou de goma

Com podem fer que un ou de gallina fresc es torni de goma?

Aquí us ho intentaré explicar amb un senzill experiment que podeu fer a casa.

Abans us explicaré una mica el fonament químic del que anem a fer.
 En aquest experiment es produiran principalment dues coses, la reacció de la closca de l'ou i la seva desaparicó i la conversió de la mebrana semipermeable de l'ou en una membrana d'apariència gomosa.

L'experiment consisteix en posar un ou fresc dins un recipient amb vinagre i simplement esperar dos o tres dies. Llavors el paseu per sota de l'aigua, el netejeu ben net i ja podeu mirar que ha pasat.

Material:

• Ou fresc
• Vinagre. (blanc o negre)
• Recipient de vidre

Experiment (homemade)

Que ha pasat realment?

El contacte de la closca de l'ou, formada per carbonat de calci, reacciona amb el vinagre (àcid acètic)

la reacció de l'àcid amb el carbonat produeix el CO2, són les bombolletes que veiem, i altres ions que queden disolts en l'aigua.

CaCO₃+ 2 H^+____> Ca⁺²+CO₂+ H₂O

Tambè veurem que l'ou s'ha fet mes gran.

Això és degut a que la membrana semipermeable (aquella mena de tela que envolta la closca), deixa pasar l'aigua amb l'àcid disolt ja que la concentració de sals a l'interior de l'ou és major que a fora, això s'anomena ósmosi.

I finalment. Perquè la membrana ara sembla goma?

Aquí el que ocorre és la desnaturalització de les proteines, això pasa també quan fem un ou ferrat, en l'ou ferrat aquest procés ocorre degut a la temperatura, en canvi en el nostre experiment ocorre degut al canvi de PH, ja que ens entra àcid a dins.

Us animo a provar-ho!!!